El govern estudia un abocador nou per buidar Vacamorta
La ponència ambiental aprova l’estudi d’impacte, que planteja obrir un nou dipòsit, en un radi d’entre 60 i 80 quilòmetres, per complir l’ordre judicial de buidar el clot de Cruïlles
Aquest estiu es destinaran 2,5 milions més a treure’n 24.500 tones
La ponència ambiental de la Generalitat ha mogut fitxa sobre el buidatge del dipòsit de residus de Vacamorta, a Cruïlles, arran de les sentències del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) i el Suprem, que obliguen a restituir el paratge. Entre les diverses alternatives, l’estudi d’impacte ambiental es decanta per dur els residus a un nou dipòsit, però en “un radi màxim d’entre 60-80 km que caldria legalitzar i adequar per poder gestionar els residus”. Aquesta opció implica cercar un nou emplaçament, amb tots els números perquè el nou abocador alternatiu també estigui situat a les comarques gironines.
La síntesi de l’estudi, tot i proposar l’opció del trasllat a un emplaçament més proper que d’altres abocadors en servei però molt llunyans –a l’Anoia i les Terres de l’Ebre, amb costos elevats de transport i riscos d’accidents–, insisteix que l’opció més econòmica i amb menors dificultats seria l’alternativa zero, de segellar l’abocador declarat il·legal i no tocar res. Però des de l’Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, l’alcalde, Daniel Encinas (ERC), es refermava ahir que cal complir els mandats judicials, igual que Montse Tena, portaveu de la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC), que lamentava com el batlle que encara no tenen constància formal de les resolucions ni la possibilitat de presentar al·legacions. Totes dues parts es queixen de les dificultats per reunir la comissió de seguiment del buidatge. L’última trobada amb la Generalitat es va fer a finals de setembre del 2019, amb la secretària de Medi Ambient, Marta Subirà.
Proves per al buidatge
Tant el consistori com la plataforma, les dues parts que van sortir victorioses als jutjats després d’anys de litigis, pressionen perquè s’executin les ordres judicials de buidatge. I la Generalitat ha nomenat el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, com a responsable de l’operació, que ha de retre comptes semestralment. Segons informava ahir l’agència ACN, han fet saber al TSJC la decisió d’aprovar l’estudi d’impacte ambiental, que també inclou els recursos de la mineria de residus –per valorar el reciclatge de plàstics o metalls i reduir el nombre de tones a traslladar–, aprofitar la capa d’argiles del fons del vas –si no presenta indicis de contaminació– o airejar els residus orgànics, perquè es degradin i se’n redueixi igualment el volum, entre altres mesures correctores.
Des del govern de la Generalitat, anunciava ahir també l’ACN, defensen que ja estan fent proves per buidar residus. L’any passat ja van fer tres contractacions per retirar deixalles.
Aquest 2021, segons concreta Territori, en breu posaran a subhasta una partida de 2,5 milions per treure 24.500 tones més. La previsió és que es pugui fer abans de l’estiu i hi concursaran gestors de residus interessats a encarregar-se de l’extracció, el transport i la disposició de les deixalles. I no tanquen la porta a netejar les 336.626 tones dipositades entre el 2000 i el 2003, que reclamen treure els denunciants però no inclouen les sentències.
LA XIFRA
El dipòsit de Solius, també en l’aire
L’any passat una altra sentència del TSJC donava la raó a un veí particular que havia denunciat l’Agència Catalana de Residus i el Consorci per al Condicionament i la Gestió del Complex de Tractament de Residus de Solius, entre Llagostera i Santa Cristina, i ordenava el cessament de l’activitat de l’abocador i instal·lacions annexes de triatge i compostatge de matèria orgànica. La resolució judicial no era ferma i, abans de presentar recurs, la Generalitat insistia a la tardor que esperava la resposta de la sala del TSJC a una petició d’aclariments sobre l’abast de la sentència i la possibilitat d’adaptar les instal·lacions als requeriments.
L’abocador de Solius dona servei, sobretot, als cinc consistoris que participen del seu consorci gestor –Llagostera, Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro, Calonge i Sant Antoni–, per bé que al llarg de dècades ha rebut residus d’altres poblacions del Baix Empordà i el Gironès, que ara miren més cap a la planta de triatge i l’abocador de Lloret. El complex, però, encara ha continuat rebent rebuig i triant i compostant matèria orgànica, de manera que la seva clausura també implicaria cercar alternatives.
