Les actuacions de carrer multitudinàries demanen molta experiència per poder veure-ho mínimament. A FiraTàrrega el públic mateix obliga els del davant a asseure’s. Sense manies. En el Sismògraf es posen cartrons al terra per fer-ho evident. Tot i així, davant dels que aposten per anar-hi molt abans (diuen que, en el Cabaret de dissabte a Reus, hi havia gent guardant cadira tres hores abans!), existeixen els que busquen alternatives: pujar a les finestres, als contenidors, recolzar-se a les tanques laterals... buscar la banda elevada de la plaça per tenir millor angle o, fins i tot, calcular el temps que el pare amb la canalla al coll aguantarà tapant bona part de la visió. Enguany, el Trapezi ha instal·lat grades per raons de seguretat: hi ha entrat més gent i veient millor. Els que no entraven en el format antic tampoc haurien vist res. Paraula de cronista de festivals estratègics!