Quan va inaugurar la seva galeria al barri vell de Girona, ara fa quatre anys, Richard Vanderaa ja va aclarir que es definia més com a marxant d’art que no pas com a director d’una sala d’exposicions i que un dels seus objectius era estimular el col·leccionisme d’art d’avantguarda, acostant-lo al públic per mitjà de mostres escollides, i en formats assequibles, que sovint han servit per descobrir artistes de ben a prop que teníem oblidats o dels quals en sabíem ben poca cosa. Amb aquest mateix esperit, demà inaugura al seu espai del carrer Auriga l’exposició Despenjat, presentada de manera eloqüent amb la fotografia del revers d’una tela, a través de la qual es proposa donar a conèixer una selecció de dibuixos, pintures, escultures i obra gràfica de diferents artistes de renom, procedents del fons mateix de la galeria però també de col·leccions privades, que ofereix, segons anuncia, “a preus econòmics per impulsar el col·leccionisme d’obres d’art sense que això hagi d’implicar una gran inversió”. La proposta, oberta fins al 12 de febrer, ve acompanyada d’un text de María Dolores Jiménez-Blanco, experta en la història del col·leccionisme, que repassa els orígens d’aquesta passió a l’Estat espanyol, que ha evolucionat de l’entusiasme a la cautela, del comissionat públic al privat, i, finalment, de la inversió a la complicitat.