Després de 22 anys d’activitats setmanals constants, la nova empresa que regentarà el bar La Rubia del barceloní carrer Ferlandina, davant del Macba, ha decidit posar fi als recitals de poesia de l’Horiginal, que a la rebotiga havien esdevingut una fita estatal i internacional, des de la gent que hi anava per lligar als aficionats més veterans com Jordi Pàmias al desaparegut Francesc Garriga, entre molts altres. Quan van iniciar el cicle, a començament de segle, els poetes Ferran Garcia i Josep Pedrals van posar els noms dels primers recitadors en un dels murs. Era com tenir la samarreta penjada en una canxa de bàsquet, com ara el Joventut amb les de Margall, Villacampa i Jofresa.

Al 2001, la força de la Setmana de Poesia de Barcelona, des del 1997, i altres espais com la Fundació la Caixa i un grapat de pubs i bars de la capital i altres ciutats com Sant Cugat, Badalona, Sabadell, Lleida, Terrassa, Olot i Girona organitzaven saraus poètics. L’aparició independent de l’Horiginal, amb força, diversitat i talent des bon començament va resultar providencial, convertint Barcelona en un punt primordial de la poesia dita.

Actualment tres de les principals poetes joves, Laia Carbonell, Raquel Santanera i Maria Sevilla, coordinen els recitals com Horiginal, però amb el nom del bar canviat per la Rúbia. En un comunicat emès dilluns es queixen de la manca de diàleg de la nova empresa, que ni respon els missatges de mòbil, tot i ser editor un dels nous empresaris vinculats al grup que ho gestionarà. En fi, paradoxes que empobreixen més el panorama cultural d’una ciutat enfocada com un turistòdrom, saturada de bars i botigues de roba. A les poetes Sevilla, Santanera i Carbonell no els faltaran locals perquè omplen les cites de gom a gom, i amb una bona barra de bar les sessions podrien funcionar a bastament. Esperem noves i gratificats notícies perquè la lírica camina i remena tot el que ens fa falta. Què seria Catalunya sense la poesia?