Sí, reenganxar-me a la música després d’aquest silenci em fa sentir com si publiqués un primer disc, tot i que amb una experiència que abans no tenia i que, sens dubte, és positiva.

Un tema de salut. Vaig deixar de fer i escoltar música perquè m’estava destrossant la vida i les conseqüències començaven a ser terribles. Vaig arribar a pensar, fins i tot, que la meva faceta de cantant s’havia acabat per sempre. Em van diagnosticar anorèxia, coincidint amb el confinament, i, fins que no em vaig centrar a recuperar-me i a tornar a tenir ganes de viure, vaig ser incapaç de retrobar-me amb la música. El disc, doncs, és un viatge de la meva recuperació. Són cançons que a mi m’han ajudat a tirar endavant i que espero que puguin ajudar molta altra gent, ja que n’hi ha molta que pateix aquests problemes.

Sempre he estat molt sincera amb el que faig, però aquesta vegada segurament ja no em calia amagar-me darrere una llengua que no era la meva i volia més literalitat. En qüestions de llengua, a més, em considero molt guerrillera i volia que es notés!