La saga de llegendes carolíngies és riquíssima a tot Europa, i la veneració dels gironins, enorme, fins al punt que durant segles el van venerar com a sant. No n’hi havia per a menys, ja que segons consta al llibre del segle XVIII ‘Conquista de la Ciudad de Gerona, y su Diócesi, hecha por el bellicosisimo y devoto Emperador Carlo Magno contra los moros’, Carlemany va contemplar, a Narbona, l’aparició de la Mare de Déu, escoltada, a dreta i esquerra, pels apòstols sant Jaume i sant Andreu. La Verge li va encarregar l’alliberació de Girona del jou musulmà amb la promesa de la seva ajuda, que era com jugar amb les cartes marcades. Engrescat per l’aparició, va portar els exèrcits cap al sud, travessant el Pirineu pel Pertús.

El setge va ser llarg i Carlemany ja començava a desesperar, però un dijous sant, al capvespre, va aparèixer sobre la ciutat una gran creu de foc sobre la mesquita i el palau del rei moro. Durant tres hores, la creu va flamejar i d’ella va caure una pluja de gotes de sang que, en esbardellar-se, prenien la forma d’una petita creu de sang. Consultats per l’emperador, els assessors religiosos van anunciar que, després de tres dies, podria entrar amb la creu de Crist a la ciutat assetjada. El diumenge de Glòria es va dirigir a les muralles, disposat a la lluita, però els moros, aterrits per l’aparició de la Creu de Foc, havien abandonat silenciosament la ciutat. La lluita entre el déu de la creu i el de la mitja lluna es va decantar cap al primer per absència del segon.

Tot i que l’emperador de la barba florida mai no va trepitjar Girona, aquests meravellosos fets van anar seguits d’una gran processó en què l’acompanyaven el bisbe Turpí, de Reims, i el gran cavaller Rotllan, el que deixaria la pell a Roncesvalles, i després d’una missa es va enderrocar la mesquida, com era d’esperar, i al seu lloc es va aixecar una catedral dedicada a Santa Maria i plena de records de l’il·lustre salvador, però això és una altra història i ja en parlarem més endavant.