Crítica
rumba
Un gran futur
El muntatge pot ser un dels plats forts de la temporada d'estiu
Sabor de Gràcia han obert les portes del barri i s'han fusionat amb dos elements del col·lectiu Ojos de Brujo, DJ Panko i Ramón Giménez, per crear Ojo el Sabor, una proposta que no només fusiona el nom, sinó els estils. En Sicus, en Yumitus i companyia amplien registres per afegir-se al so mestís barceloní incorporant a la tradicional rumba catalana tot un pom de ritmes urbans com el funk o el hip-hop. I sonen de pel·lícula.
Amb l'arsenal rítmic que presenten, era lògic pensar que la sala 2 de l'Auditori acabaria convertint-se en una pista de ball. En Sicus, què és qui porta la veu cantant, posa en marxa el ventilador d'una maquinària rítmica alimentada per les percussions i els metalls, les guitarres i els plats entremaliats d'en DJ Pako. Amb el suport esporàdic d'un ballarí, aquest muntatge pot ser un dels plats forts de la temporada estival. Rumba amb majúscules, oberta i captivadora. I, sobretot, divertida. Temes com Vacileo, Què farem? o Sinelas Capueira –amb Wagner Pâ–, encomanen alegria i treuen les penes, per parafrasejar un dels seus textos.
El concert, en què també van participar els tres Manolos en la peça Por ti pararía el tiempo, va incloure una autèntica lliçó de breakdance a càrrec del trompetista cubà Abel el Jitano. Impressionant. Com també ho és el resultat de la gosadia de fer una versió rumbera del Què volen aquesta gent?. En resum: gratificant vetllada, la d'aquest espectacle que, si se sap vendre, tindrà un gran futur. Tant és així que no ens estranyaria gens veure'ls inclosos en el pròxim cartell de festes de la Mercè o en el programa d'algun festival internacional. S'ho mereixen.
