Enric Palau. entrevista
Codirector del Sónar
“Busquem crear una experiència en el participant” Aniversari feliç
L
La xifra de públic no pot superar mai la sensació que implica participar en el Sónar
Concentrat i adust, Enric Palau es manté seriós en la conversa, que avança fluïda com un dels trens que invocaven els Kraftwerk, pioners de la música electrònica i grans convidats d'un festival Sónar que fa 20 anys i revoluciona Barcelona, augmenta l'ocupació hotelera gairebé fins al 85 per cent i inunda de color i avantguarda la ciutat, que esdevé capital musical internacional. Palau ens revela les claus d'una aposta de qualitat i prestigi.
No. La veritat és que no. L'any 1994 vam construir un projecte i des d'aleshores l'hem anat desenvolupant de manera orgànica a partir de la resposta que ha tingut, de la demanda, des dels participants al públic. Els primers deu anys va créixer exponencialment. El nostre objectiu era no desbordar les previsions i estar més pendents de la invenció i les idees, del contingut, que no seguir creixent exclusivament per l'empenta del públic. Fer un festival excessivament gran no ens venia gaire de gust.
Quin va ser l'encert?
Crec que la vam encertar amb un model, i amb un format que era innovador, que aplegava diferents disciplines i que vincula el fet creatiu a la tecnologia des d'un espectre molt ampli. La música, sens dubte, tenia i té un pes principal, però hi pots trobar un ventall de factors que fan que el Sónar tingui una fisonomia especial.
Quina ha estat la fórmula?
La qüestió es respon per la manera de treballar els continguts i com hem evolucionat sobre el format. El que busquem és crear una experiència al nostre visitant, des dels artistes al públic, des dels mitjans de comunicació als professionals.
Com definiria aquesta experiència?
Doncs l'acabes plantejant com una mena de pel·lícula que estrenes cada any. Té unes localitzacions, uns equips tècnics i un guió.
Enguany amb canvi d'escenari.
Sí, aquest any el Sónar de dia es trasllada a plaça d'Espanya, a la nit ho farem on cada any, la Fira Gran Via de l'Hospitalet. Ho aclareixo perquè hi ha una mica d'embolic. La localització canvia. Una vegada dit això, l'important és treballar el guió. D'alguna manera, els artistes, els grans continguts i les activitats podrien ser els actors de la pel·lícula. El guió és la manera com construeixes els diàlegs, l'ordre d'abans, després, per què i de quina manera. Ho comparo amb el món del cinema perquè té una certa lògica en el resultat.
Tot amb vista a la interacció amb el públic?
Volem que quan acabi, el públic pugui explicar una experiència, amb l'afegitó del punt del directe i la relació entre el públic. No volem que siguin simplement espectadors sinó que se'n sentin partícips. Hem estat pioners en el fet que a determinats escenaris, el guió es mou constament, els artistes enllacen uns amb els altres, en els silencis i en els canvis. Hi ha tota una estructura audiovisual que els artistes han anat ampliant i aportant ells mateixos. Primer vam ser nosaltres els que creàvem el teixit i l'abric, però ara són els artistes del ram electrònic, amb el discjòquei com a gran guru, els que s'han adonat que havien d'oferir un espectacle i que no n'hi havia prou amb la música. Cal dir que també hem anat buscant un espectacle d'impacte.
Aquest any incidiran en aquest aspecte.
Sí, amb el xou en tres dimensions de Kraftwerk, els Pet Shop Boys i fins i tot Skrillex, amb un alt contingut visual i tecnològic.
El primer Sónar va convocar sis mil persones i ara és una multitud. No té la sensació que se'ls pot escapar de les mans?
El Sónar ha esdevingut una cita cultural, però també empresarial, que incideix en un ple pràcticament total en l'ocupació hotelera.
El 2004 es va fer un estudi d'impacte econòmic, que es va repetir el 2006 i que tornarem a fer aquest any, que demostra que el Sónar genera directament i indirecta –cal no oblidar l'off festival– un fort impacte econòmic a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Deu estar actualment per sobre dels 60 milions d'euros. Provoca una important recaptació d'impostos per a les arques públiques i una incidència en el sector hoteler i els serveis d'hostaleria. Sabem
Demostra que la cultura és una font de riquesa.
Convoquen una gran trobada d'emprenedors, de tecnologia, fins i tot el Sonarkids...
Sonarkids l'hem separat aquest any del festival per a adults. Un any es farà en col·laboració amb Cosmocaixa, i l'altre al Port de la Selva. La vessant professional ha agafat un protagonisme important. Aquest any hem triat un nou aspecte, el Sónar+D, l'evolució de les àrees professional i new media del festival, un conjunt d'activitats amb el mateix eix central: fer més visible i accessible la relació entre creativitat, tecnologia, mobilitat, innovació i negoci. És el joc de les lletres R+D, recerca i desenvolupament, que es podrà ampliar gràcies al canvi d'espai, al Palau de Congressos de Fira Montjuïc, dedicat a ampliar i redefinir encara més l'empresa i l'emprenedoria.
Com ho visualitzarem?
Hi haurà un mercat, però posat en escena defugint el concepte tradicional de fira. Hi haurà un aparador de gent de la tecnologia que despleguen aplicacions per a tauletes tàctils i telèfons mòbils. Pot servir per ser la plataforma per acostar-nos al gran proveïdor o la marca, sovint alemanya o nord-americana, que és un estàndard en el moment d'utilitzar software per fer música electrònica en directe. Hi ha una empresa a Barcelona que realitza aplicacions lligades a aquest software. Ampliem el fet únicament sonor cap al fet visual, de mobilitat, a la telecomunicació i al màrqueting. Vindran agències i empreses que preparen productes per als seus clients, però que al Sónar ens els ensenyaran en una fase embrionària.