“Solot és un concert de bateria sola, i consta bàsicament d’un sol solo.” Així defineix el bateria banyolí Ramon Prats el seu projecte més personal: ell és l’única peça de Solot, que s’acaba d’estrenar en el món discogràfic, amb un àlbum de títol homònim, gravat en un dia als Estudis Ground de Cornellà del Terri i publicat pel segell Sirulita. És un disc de bateria improvisada i, dit així, semblaria la cosa més austera i dura d’escoltar del món, però Prats aconsegueix crear tota una experiència sonora.

“El Solot va començar el 2010 després d’una estada a Nova York, on vaig adonar-me que tenia ganes de despullar-me sol a l’escenari, amb la idea que això m’ajudaria a enfortir i aprofundir el meu discurs musical”, explica Prats en el text de presentació del disc. Solot va començar a presentar-se en públic, després d’alguns concerts aïllats, amb una gira que, el 2019, el va portar per tota la Península, tocant cada dia en un lloc diferent durant un mes. I el gener passat va fer el mateix però a Banyoles, amb un objectiu: “Esgotar-me mentalment, exhaurir tots els recursos i veure què passava a partir d’aquell moment crític, concentrant-me especialment en el discurs, en com les idees es transformen i muten generant movimentNo m’interessaven les idees, sinó què passava amb elles. Volia buscar en el camí que hi ha entre una idea i la següent, en les transicions.” A partir d’aquest “moviment d’idees” i “sense haver planejat res”, Prats ha gravat el disc com si fos “una foto d’un procés viu i canviant”, gairebé “sense ni mirar per l’objectiu”. Pura visceralitat.