A tothom li agrada celebrar les tradicions i encara més quan mantenen les essències. D’aquí que el retorn de les parades de llibres i flors a la Rambla i plaça de Catalunya a Girona hagi estat beneït per la majoria. També per la meteorologia, que, amb un temps primaveral de manual (sol i núvols, amb calor i fresqueta quan s’alternaven), va permetre celebrar una diada com les d’abans, les que fan d’aquest dia un de ben especial. Hem hagut d’esperar quatre anys de transició situats a la Devesa, un espai pragmàtic en temps de pandèmia, però que no té ni de bon tros el caliu que ofereix el centre, on a més de parades hi ha les terrasses dels bars, els restaurants i les botigues. Tothom content. O no, perquè el vent, amb ràfegues intenses en algun moment del dia, va fer la guitza: flors per terra i comptabilitzada almenys una carpa voladora que va anar a petar al riu, per saludar les carpes de l’Onyar, si és que encara en queda alguna. Ràfegues de tramuntana que van salvar el dia de l’amenaça de pluja; això, i sort que no estàvem a l’antic emplaçament, on ves a saber quanta pols i sorra ens hauríem menjat. “On han posat les parades de llibres? No les trobo!” Sempre hi ha despistats, aquells que encara no sabien que a partir d’ara, segurament, s’han intercanviat els papers i llibres i flors es despleguen per la plaça de Catalunya, més espaiosa que no pas una Rambla estreta i concorreguda, ara destinada a acaparar bona part de les entitats sense ànim de lucre, que no son pas poques. Entre aquestes, una de discreta però ben cofoia, la del Girona FC, que oferia, a més dels llibres dedicats al club, un punt de llibre amb onze haikús (i una tanka) escrits per Josep Maria Fonalleras. Poesia i futbol, un binomi que casa bé, no s’espantin els puristes. Aquests, que procurin que la Devesa sigui per a Sant Narcís i el centre històric, per a Sant Jordi.