Economia

INFORMACIÓ ESPECIAL

L’AMB fomenta la gestió del bosc aprofitant la fusta per fer edificis

L’estratègia té l’objectiu de reduir el risc d’incendi, estimular la indústria de la fusta i apostar per l’economia verda i circular

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha posat en marxa un ambiciós projecte de gestió dels boscos metropolitans amb un triple objectiu: reduir el risc d’incendis, estimular la indústria de la fusta amb la construcció d’edificis amb aquest material i apostar per l’economia verda i circular. El projecte implica tots les municipis metropolitans que tenen superfície forestal (Collserola, la Serra de Marina, les muntanyes del Baix Llobregat i els massissos del Garraf i d’Ordal) i vol donar resposta, també, a l’impacte i el risc que implica el canvi climàtic davant d’uns boscos majoritàriament poc o gens gestionats. “La gestió activa del territori implica fomentar un mosaic agroforestal que ens permeti reduir el risc d’incendis i, al mateix temps, reaprofitar els recursos forestals que se’n derivin i millorar la salut dels boscos periurbans”, assenyala Isidre Sierra, vicepresident de polítiques forestals de l’AMB i alcalde de Sant Climent de Llobregat.

34.000 m³ l’any

De les prop de 17.000 hectàrees forestals de l’àrea metropolitana es podrien arribar a extreure 34.000 metres cúbics de fusta a l’any que es podria destinar majoritàriament a la construcció d’edificis i equipaments més sostenibles i saludables, segons explica Antoni Farrero, enginyer forestal, ambientòleg i coordinador general de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB. El propòsit és que amb aquestes restes forestals provinents dels boscos es puguin fabricar taulers de fusta contralaminada (CLT) apta per a la construcció d’edificis, tant des de la seva estructura com d’acabats. Per això, l’AMB confia a estimular la indústria privada de la fusta perquè algun industrial s’animi a instal·lar una planta que permeti realitzar el procés de triturat de les restes forestals i la seva conversió en fusta contralaminada. En aquest sentit, diu Farrero, el desenvolupament d’aquest projecte està subjecte a subvencions públiques provinents dels fons Next Generation activats per la Unió Europea. “El nostre objectiu és impulsar la industrialització de la fusta com a pilar econòmic de l’àrea metropolitana”, hi afegeix el vicepresident de l’AMB i alcalde de Sant Climent de Llobregat. Aquesta aposta per l’arquitectura i la construcció “sostenible i saludable” tindrà un impacte directe en el medi ambient: l’ús de fusta podria arribar a reduir del 55% les emissions de CO2. De fet, actualment el 40% del consum energètic de la UE i el 36% de les emissions són causats per la construcció d’edificis i el seu cicle de vida. I una altra dada interessant a tenir en compte: l’ús de fusta en la construcció pot arribar a reduir més del 30% les emissions de CO2 respecte de la construcció amb formigó.

Edificis fets amb fusta

En espera que ben aviat el procés d’extracció de fusta dels boscos metropolitans sigui una realitat, l’AMB ja ha posat en marxa la construcció tres equipaments públics fets amb estructura de fusta, en aquest cas provinent de Galícia i el País Basc. Després de l’experiència reeixida de l’edifici PISA de Cornellà de Llobregat, que ha guanyat diversos premis d’arquitectura (85 habitatges amb protecció oficial i un equipament de més de 1.000 m² i un local comercial), l’AMB ha tirat endavant la construcció de tres altres equipaments amb estructura de fusta: l’Arxiu Municipal de Ripollet, que és previst que estigui acabat aquesta mateixa tardor; la llar d’infants El Petit Mamut de Sant Vicenç dels Horts, en procés d’execució, i l’ampliació de l’institut de Tiana, a punt de finalitzar. L’AMB ha aprovat un protocol de sostenibilitat que pretén minimitzar la petjada de carboni dels edificis en el moment de la construcció i millorar l’eficiència energètica a posteriori. “Aquest full de ruta preveu la fusta com un dels materials constructius que ha de disposat de garanties de procedència d’explotacions forestals sostenibles”, assenyala el coordinador general d el’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB.

Programa d’actuacions forestals

El punt de partida per fer realitat aquest projecte és el programa metropolità d’actuacions forestals que ha aprovat l’AMB i que esta dotat d’un pressupost de 400.000 euros. El programa és orientat a fer tasques de manteniment abans de l’època de màxim risc d’incendi forestal, entre els anys 2023 i 2024. El programa inclou els 25 municipis de les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental amb més superfície forestal (Badalona, Barberà del Vallès, Begues, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola, Cervelló, Corbera de Llobregat, Gavà, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Pallejà, el Papiol, la Palma de Cervelló, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles de Llobregat i Viladecans). La ciutat de Barcelona i l’àmbit de Collserola en queden exclosos perquè disposen d’un pla i pressupost específic. La major part de les actuacions sol·licitades pels municipis i que seran executades per l’AMB tenen a veure amb l’arranjament de camins, la millora o col·locació de rampes a la sortida de fauna, la creació, manteniment o millora de franges de protecció i actuacions relacionades amb dipòsits de capacitat reduïda i hidrants. “El canvi climàtic i la magnitud de la massa forestal existents fan necessari abordar la lluita contra els incendis amb visió metropolitana i amb vocació de servei públic”, explica l’alcalde de Sant Climent de Llobregat. Isidre Sierra posa en relleu la gran fita que significa un pla d’inversions forestals per a les muntanyes periurbanes i assegura que aquesta mateixa política es repetirà al llarg dels pròxims anys “per donar continuïtat a una gestió forestal que defensi el territori”.

52%
són espais oberts
27%
del territori metropolità és ocupat per boscos
30.000
arbres als parcs metropolitans
2 m³
és la velocitat de creixement anual dels boscos metropolitans
17.000
hectàrees de bosc

Biomassa de proximitat per generar calor

L’AMB posarà en funcionament aquest hivern cinc calderes de biomassa als municipis de les muntanyes del Baix Llobregat: Corbera, Pallejà, Sant Boi, Torrelles de Llobregat i Sant Climent. L’AMB ha instal·lat aquestes calderes amb un triple objectiu: potenciar la gestió forestal de les muntanyes d’aquesta comarca, impulsar les energies renovables en un procés d’economia circular i de reaprofitament i optimitzar els recursos econòmics dels fons públics. Aquestes calderes constitueixen una xarxa de calor que subministra energia per tenir aigua calenta i per a les calefaccions d’aquests equipaments públics. Les cinc calderes permetran un estalvi d’emissions de 375,60 tones anuals de Co2. El cost d’aquestes instal·lacions ha comportat una inversió de més d’1,3 milions d’euros procedents del programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La caldera de Pallejà s’ha instal·lat a l’escola Àngel Guimerà i ha tingut un cost de 160.000 euros; a Corbera de Llobregat la caldera dona servei a la policia local, l’edifici de promoció econòmica i l’oficina d’atenció al ciutadà i ha costat 205.700 euros; la xarxa de calor de Sant Boi, amb un cost de 595.400 euros, dona servei a la zona d’equipaments de la Parellada (escola, complex poliesportiu i vestidor del camp de futbol; la de Torrelles ha costat 305.900 euros i dona servei a l’escola Coll i a l’escola bressol El Serralet; i, finalment, la de Sant Climent, amb un cost de 69.500 euros, permet escalfar el poliesportiu municipal i oferirà un estalvi d’emissions de nou tones anuals de CO2.

Ramats per netejar el bosc

L’AMB, a través del projecte Life AgroForAdapt, del qual és soci juntament amb la Generalitat i les diputacions de Barcelona i Girona i que lidera el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, durà a terme una actuació forestal singular a la finca de can Colomer, entre els termes municipals de Sant Climent de Llobregat i Gavà, per tal de reduir la densitat del bosc en aquesta zona mitjançant un ramat de cabres i ases propietat d’una cooperativa. Tal com ja s’està fent en altres indrets del país, el bestiar pastura de manera lliure a les zones on hi ha més densitat de sotabosc i elimina la vegetació més propensa a iniciar un incendi forestal. La finca de can Colomer té una extensió de 162 hectàrees, de les quals el 90% són boscos i el 10% restant cultius. El programa Life AgroForAdapt vol resoldre problemes relacionats amb els ecosistemes i la interacció dels recursos naturals amb la societat, amb l’objectiu de millorar la riquesa i el benestar de les persones i la sostenibilitat del medi natural en el context del canvi global actual. Vol promoure sistemes agroforestals (la combinació deliberada de vegetació llenyosa amb sistemes de producció agrícola o ramadera per obtenir els beneficis resultants de les seves interaccions ecològiques i econòmiques) per a l’adaptació al canvi climàtic dels sectors agraris i forestals de les zones mediterrànies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia