Esgotant el termini previst, Isidre Fainé deixa la presidència de CaixaBank per centrar-se en Criteria i la fundació bancària. No es pot parlar del tancament d'una etapa, ja que pel perfil de l'equip que deixa, l'estructura de poder del grup i del banc i per la seva manera de fer, és probable que segueixi intervenint en el dia a dia.

D'orígens modestos i més aviat conservador de conviccions, la trajectòria de Fainé té molt mèrit. Diu molt del personatge el fet que en presumeixi. La seva capacitat de treball, la tenacitat i saber gestionar la pròpia ambició expliquen el seu ascens durant 34 anys al grup. Guanyador en diverses pugnes, s'ha mostrat implacable amb els vençuts, potser a expenses de l'interès de la caixa. Més enllà de la banca, ha cultivat altres interessos.

Nou anys són pocs en la història de La Caixa, però han estat anys de canvis accelerats, amb encerts, interrogants i carpetes pendents. Entre els encerts, destaquen la diversificació d'ingressos bancaris i para-bancaris, la sortida a borsa, el lideratge en tecnologia, ara que tot el sector s'hi fixa, i una cultura corporativa menys política i més orientada a resultats. En els interrogants, manquen dades per validar si l'estratègia de digerir caixes va ser encertada, si és que va ser una opció lliure, o si les intervencions en política no han estat massa visibles. En els pendents, queda l'expansió internacional, que comença a aclarir-se amb BPI, i el sistema de governança, massa feble en estar fet a mida dels gestors. Fer-lo més independent a costa d'autoexigir-se més seria un gran últim servei a la casa.