Futbol català

“Som a una victòria de primera”

La plantilla del Girona es carrega de moral, tot i la dificultat del repte

Assumit el fet que han de fer 2 gols i guanyar, els jugadors confien que tindran arguments per fer mal a l'Almeria

Pair la derrota contra l'Almeria era un exercici dur. El Girona s'havia proposat aprofitar la seva fortalesa a Montilivi per viatjar cap a Almeria amb un resultat prometedor, i en va sortir amb un 0-1 que li apuja molt el llistó de l'ascens a primera. “Te'n vas desanimat perquè tenies el partit a casa per encarar l'eliminatòria i se't posa una mica més complicada. Però l'endemà sempre estàs millor que el dia del partit”, resumia Jofre Mateu. Els jugadors són ben conscients que l'eliminatòria fa molta pujada, que necessiten una heroïcitat per celebrar un ascens que, a més d'històric, seria èpic, però no perden la fe i miren de trobar arguments per a l'esperança.

Si una cosa ha quedat clara al Girona després del partit d'anada és que sap molt bé què ha de fer: guanyar el partit marcant dos gols, perquè el 0-1 només el conduiria a la pròrroga i, si no tornés a marcar, acabaria frustrat. “Hem d'anar a guanyar. Trobo que no és una fita tan inabastable”, va comentar Jofre amb un discurs calcat al de Jandro Castro: “És una final, i no toca res més que anar-la a guanyar. No ho veig tan fora de lloc.” L'asturià considera que tampoc s'han de tornar bojos d'entrada: “Sortirem amb la intenció de guanyar, tal com hem fet en tots els partits, en la lliga regular i ara.” Moisés Hurtado, que tampoc va jugar, traspassa tota la pressió a l'Almeria: “Vaig veure gent aixecant les mans, i veurem què passa.” El vallesà confia tallar la sèrie de tres derrotes en tres partits contra els andalusos: “Guanyarem el quart i valdrà per tots.”

A tornar-hi

L'endemà del partit d'anada, els titulars no van ni saltar a la gespa –es van quedar al gimnàs– i els suplents i desconvocats van treballar al camp annex. Després se'n van anar a fer una sessió de banys al balneari Vichy Catalán de Caldes. No hi ha temps per al descans, perquè avui l'equip ja se'n va cap a Almeria. Hi ha programat un entrenament aquesta tarda, després del qual l'expedició –amb tota la plantilla, lesionats i tot– agafarà un vol xàrter que el durà de l'aeroport de Girona a Almeria, on jugarà demà a les 8 del vespre (per Canal+) l'últim partit de la temporada. Qui sap si acabarà amb una traca de les que fan època.

LES REACCIONS

L'equip ha estat preparat mentalment durant tot l'any per moltes guerres. I per aquesta, que és l'última, també ho estarà
Ells tenen tota la pressió. Vaig veure gent aixecant les mans; a veure què passa allà
Moisés Hurtado
DEFENSA DEL GIRONA
Ens juguem pujar a primera en un partit; no està malament. Si vols jugar, has de fer alguna cosa gran
Jofre Mateu
EXTREM DEL GIRONA
És difícil, però hem demostrat durant tota la temporada que guanyar un partit no és una cosa que se'ns doni tan malament
L'Almeria és un bon equip, és clar, però hi anirem a guanyar i l'equip està capacitat per fer-ho. No ho veig tant fora de lloc
Tal com s'han produït les tres derrotes contra l'Almeria, hi ha esperança
Jandro Castro
MITJA PUNTA DEL GIRONA

Jandro i Toni Moral confien jugar

L'absència de Jandro Castro va ser un dels grans contratemps del Girona, dimecres. “Vaig intentar jugar, fent treball amb els fisioterapeutes i proves el mateix matí, però em va ser impossible.” Les molèsties a la inserció de la cuixa li van impedir jugar i no era ni tan sols a la banqueta. Jandro, però, confia que serà a temps d'ajudar l'equip a Almeria. “Ser en tots dos partits era complicadíssim. No jugant ahir, també era una mica per arribar a dissabte.” El mitja punta havia completat un partit molt bo contra l'Alcorcón, en la tornada de la primera eliminatòria, amb el joc entre línies i les assistències als davanters que només sap fer ell. El cos tècnic també està pendent de Toni Moral, que no ha jugat més des que, en l'anada de la primera eliminatòria a Alcorcón, va haver de demanar el canvi. El vallesà es va entrenar ahir i espera poder jugar. Un cas similar al de Moisés Hurtado, que va ser substituït al descans, diumenge, i dimecres va veure tot el partit des de la banqueta. “Tenia molèsties que arrossegava i en aquests partits ha de jugar qui està en plenes condicions. Tots hem estat importants, i ara, en una final, el mister decideix.” L'altra incògnita és la participació d'Acuña, que ahir va tornar a entrenar amb normalitat.

L'Alcorcón va fer patir molt el Valladolid de Jofre després d'un 0-1

La missió del Girona és molt complicada i els precedents en la promoció d'ascens ho certifiquen. De les vuit eliminatòries (entre semifinals i finals) fins ara, set han acabat amb celebració de l'equip que tenia la tornada a casa. I en l'única excepció, el Granada va sorprendre l'Elx al Martínez Valero (1-1 en la pròrroga), però el partit d'anada havia acabat sense gols. A més, cap equip ha marcat dos gols com a visitant en una promoció. De tota manera, hi ha guions d'eliminatòries per agafar-s'hi amb esperança, com el que va viure Jofre Mateu la temporada passada, en què va pujar a primera amb el Valladolid. El seu equip va sortir de Santo Domingo amb la feina tan ben encaminada com l'Almeria, dimecres, a Montilivi (0-1). A Zorrilla, però, no les va tenir totes, perquè Fernando Sales va marcar poc abans del descans el gol que igualava l'eliminatòria. “Vam arribar al descans perdent i vam patir molt. Al final, va ser una mica una loteria, que marqués l'un o l'altre”, explicava ahir el lleidatà. Javi Guerra (52') va fer l'empat, però el Valladolid va arribar fins a l'últim minut carregat de neguit, conscient que un gol de l'Alcorcón el deixava amb un pam de nas. Una situació que, si es reproduís demà al Jocs Mediterranis, deixaria el Girona en plena disposició de fer-la grossa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.