De negar-ho a demanar disculpes. De fer-se víctima d’una campanya per desprestigiar-lo a posar cara de xaiet que empatitza amb les seves víctimes i se solidaritza amb el seu dolor. Ras i curt: de prendre’ns el pèl a prendre’ns el pèl. I una única certesa: al llarg de cinquanta anys, Plácido Domingo va abusar sexualment de dones que ell i la societat benpensant obligaven a estar callades si volien tenir una carrera artística. Aquest pervers pacte de silenci es va trencar l’estiu del 2019, quan van començar a fer-se públiques les primeres acusacions contra el tenor espanyol provinents de la indústria musical nord-americana. No el van afectar el més mínim: protegit per un exèrcit de defensors (i tristament de defensores), des de polítics fins a mitjans de comunicació passant per teatres d’òpera, va continuar pujant als escenaris i rebent sonors aplaudiments. Fins que aquesta setmana un informe del sindicat de músics dels Estats Units ha anat més enllà i ha aportat 27 casos provats. I hi ha més investigacions en curs que multiplicaran aquesta xifra. Acorralat, el depredador sexual ha acabat confessant. I ha demanat perdó, un perdó ben estrany perquè continua esquivant la paraula violència per definir el seu comportament. “He crescut [com a persona] amb aquesta experiència”, ha dit el cínic. No en té, de perdó. Als seus 79 anys, l’únic que esperem és que l’últim tram de la seva vida sigui de tot menys plàcid.