Arran de l’estrena a TV3, la setmana passada, de la sèrie Drama, de Mediapro i El Terrat, coproduïda amb RTVE, alguns hiperventilats van posar el crit al cel i van incendiar les xarxes. Que resulta que no és tota en català, tu! Normal. De vegades passa. I més en una coproducció, com tantes se’n fan a Europa i al món. La gent parla en molts idiomes i si un treball audiovisual vol reflectir bé la realitat a la qual s’apropa, és normal que empri aquests idiomes amb la màxima naturalitat.

La consellera de Cultura també se’n va queixar! Renoi! Això ja és més greu. No ha vist mai aquesta dona una sèrie parlada en anglès i francès? O àrab i català? Sense anar més lluny, a Les de l’hoquei ja s’emprava el castellà. Els exemples són inabastables.

Que quatre teresines de l’Eixample posin el crit al cel i censurin la sèrie..., mira. Però que la mateixa consellera critiqui la cadena, és d’un provincianisme i una ignorància absolutes. S’ha de protegir el català? Obvi. S’ha de mantenir la política d’immersió lingüística a l’ensenyament? Obvi. Ara bé, s’ha de censurar una coproducció entre les televisions públiques de dos països perquè està parlada en dues llengües? Mai. Fa vergonya fins i tot escriure-ho. La cultura és llibertat, creativitat i no és ni ha de ser mai imposició ni censura.