Un dels efectes més perversos de la pandèmia, deixant de banda el drama sanitari, és que ens ha acostumat a deixar de parlar de coses i a ocupar-nos fonamentalment de superfícies. Els gestors culturals han esdevingut una mena d’agrimensors, mesurant distàncies, instaurant controls de plagues, administrant les dosis adequades d’irrigació humana. La Setmana del Llibre en Català, el gran esdeveniment literari de la tardor, comença avui amb tota la requincalla profilàctica exigida per la situació, d’acord, però un cop sabut, anem per feina, passegem pels estands, toquem els llibres, per favor, sospesem-ne, comprem-ne algun. Tota aquesta prevenció, al capdavall, no té sentit si no és per deixar que entrin a les nostres vides sense por.