Ha tornat a passar: cruels episodis de maltractament als geriàtrics, malfactors que mercadegen amb la salut de les persones més vulnerables i, diguem-ho clar, injustificable manca de control polític per impedir-ho. Aquesta vegada la denúncia arriba d’un grup de treballadores de la residència Salvaterra de Miño incorporades al centre des que el 27 d’octubre va ser intervingut per la Xunta per “garantir la qualitat assistencial de tothom”. Realment feia falta actuar el 27 d’octubre i encara fa falta ara, perquè les imatges difoses aquesta setmana són esfereïdores: ancians tancats en clau en habitacions sense timbre, amb úlceres a la zona del còccix causades pel fet de passar moltes hores en la mateixa posició, suportant bolquers bruts, estirats en catres arran de terra, amb l’espuma rebentant el matalàs, sabatilles estripades, manca d’higiene personal i a les instal·lacions. La conselleria de Política Social en pren nota i obre una investigació però per ara no s’han enviat els mitjans requerits ni tan sols s’ha realitzat la deguda inspecció. La més gran tristesa, vergonya i indignació! En quina societat vivim? (disculpin la pregunta retòrica i l’expansió emocional: tots som fills d’algú!). Recordem que a Catalunya una cinquantena de familiars van presentar una denúncia col·lectiva per homicidi imprudent a sengles residències gestionades per la multinacional Eulen (intervingudes per la Generalitat). És hora de qüestionar el model d’externalització dels serveis bàsics i de garantir que no es faci negoci amb la dignitat humana. En quants llocs deu estar passant?