Fa alguns dies, anant a caçar bolets, vaig trobar al bell mig d’un bosc de les Gavarres, en una zona prou espessa i de difícil accés, una andròmina voluminosa. Era la carcassa d’un pupitre doble d’escola. Ben rovellat, es notava que feia anys que algú l’havia llançat en aquella raconada. A més d’incomprensible –era més senzill dipositar l’andròmina a la deixalleria–, l’actitud és censurable i demostra que no hem fet net amb l’incivisme. En uns moments en què la pandèmia empeny més gent als nostres boscos i muntanyes, tal com recordava Marc Vilahur, gerent del Consorci de les Gavarres, en una entrevista a aquest diari, cal redoblar els esforços per difondre els valors i les fragilitats dels espais naturals com a fórmula per protegir-los.