Actualment i des de l’any 2015 a Europa, i més concretament a Espanya, vivim una situació d’emergència humanitària amb l’arribada de joves, menors d’edat, sense tutor. Aquest fet comporta un xoc sociocultural, ja que provoca uns canvis, i per definició els canvis provoquen resistències o rebuigs. Majoritàriament, aquests menors se’ls estigmatitza sota les sigles MENA, en les quals es dona importància al fet que són estrangers, i no al fet que són menors. Aquests menors han vingut per quedar-se, no és un fet puntual o estacional; per tant s’ha de treballar per a la seva integració emprant la transversalitat de l’administració, societat civil i entitats que col·laborin. Cal treballar aquesta problemàtica des d’una perspectiva mediadora, inclusiva i transversal per tal d’aconseguir que s’integrin en la nostra societat. Aquesta situació només es podrà millorar des d’un reconeixement i una acció transformativa en la societat. El conflicte s’ha de resoldre de manera transversal i invertir en origen per evitar les migracions a un “país de les meravelles”, idealitzat, que no és com el que ells creien.