Arbúcies plora la mort d’una veïna del poble, víctima de violència masclista durant anys, i que dilluns passat es va llançar al buit. Una situació de maltractament coneguda, reiterada i denunciada en moltes ocasions. I, malgrat això, inevitable? Com poden fallar tants mecanismes una altra vegada? Quantes dones més hauran de morir? I a més, en aquest cas, invisibilitzant tants anys de violència i humiliació, tipificant la seva mort com un accident. Arbúcies plora de tristesa però també de ràbia i impotència. I es rebel·la contra aquesta injustícia, que exculpa l’agressor. Per això reclama que s’investigui a fons el cas, tenint en compte els antecedents de maltractament físic i psicològic. Ni resignació, ni acceptació, ni invisibilització. I cap més mort.