No es tracta de menystenir la caiguda històrica de l’atur fins a nivells previs a la crisi especulativa del 2007 que va ensorrar l’economia. Un descens interanual inèdit del 25% el 2021 té a veure amb l’aturada de l’activitat l’any anterior per la covid-19. Però, sobretot, la creació d’ocupació i les noves altes a la Seguretat Social no amaguen els problemes estructurals del mercat laboral. Ocupació als serveis amb contractes temporals i precaris mentre continuen tancant fàbriques, sobretot en l’automoció. Els fons europeus Next Generation haurien de suposar oxigen per als nous sectors industrials aquest any perquè els cants de sirena dels economistes ja anuncien nous límits de despesa pública per al 2023.