D’un temps cap aquí no paren de sortir itineraris i boscos saludables o circuits per gaudir de la natura a l’entorn de les ciutats i pobles –marcats o amb el guiatge d’experts, no fos cas que algú es perdés– dissenyats per institucions i organismes oficials. Com si la gent no sabés caminar pel bosc o vora riu pel seu compte o en companyia!, una pràctica que s’ha fet sempre de manera instintiva per esbargir-se o agafar gana per a dinar. La ximpleria dels itineraris saludables i les seves variants són una excel·lent metàfora de la nostra conversió en xais irreflexius conduïts a través del camí oficial i únic, en un procés socialment perillós que penalitza qui surt de la pauta, qui discrepa. Què ens està passant? Vinga, atrevim-nos a sortir del camí!