Primer dilluns de juliol i primer dia de vacances per a alguns. Molts d’altres hauran d’esperar fins l’agost, que cadascú sap quin peu calça. I, per això mateix, cal recordar que hi ha moltes realitats. Al meu voltant tenen sort: uns se’n van a veure estrelles al Teide, d’altres busquen la festa eivissenca i els més agosarats, la natura salvatge d’Eslovènia. Podran desconnectar d’un dia a dia que, temo, seria el somni de tants altres que ni pensen en vacances perquè amb prou feines poden pagar el piset. La pobresa s’enquista i s’eixampla a Catalunya. No fa mai vacances. Qui sí n’hauria de fer, preferentment indefinides i no remunerades, són tots aquells que remenen les cireres però són incapaços d’arremangar-se per allò que realment importa.