La llengua com a arma llancívola per fer polítiques nacionalistes destil·la tanta naftalina que fa tombar d’esquena. Però és evident que per a l’espanyolisme de bien el català és el comodí perfecte per fer mal a tot un país, a tota la seva gent i no només als polítics, encara que sigui oblidant que per a ells també és el seu. Allò que hauria de ser un bé preuat, un motiu “de orgullo y satisfacción” cultural a protegir, per a ells és tot el contrari: una molèstia, una anomalia en la seva ment rígida, un motiu per fer-ne escarni, a perseguir i erradicar. I per això s’inventen històries de persecució del castellà, enganyen, manipulen i fan servir tota la maquinària institucional per promoure el model de país que volen imposar. I sí, és clar, per desgràcia també ho fan al Parlament Europeu.