Un dels reptes més grans que se’ns presenta als que vivim als afores de Barcelona és dependre del tren per arribar on sigui. I és que sembla que el rellotge de Rodalies de Renfe segueixi el seu propi tempo. Així, ens trobem amb el repte diari de preveure minuts de retard, afegint-los com a part habitual del nostre itinerari. Tant de bo el traspàs ho solucioni. Malgrat els retards que ens fan sortir a tots de polleguera, a mi m’encanten les converses que sorgeixen en els vagons i la complicitat compartida dels qui, dia a dia, afrontem junts el misteri dels horaris de tren.