El diari La Repubblica assegurava ahir que, amb la mort de Berlusconi, “acaba una part de la història” d’Itàlia. Il Cavaliere ha encarnat un personatge irrepetible que va associar a la pròpia imatge la de tot un país des de la seva irrupció en l’escena política devastada per Tangentopoli amb la promesa de gestionar Itàlia com si fos una empresa. La seva. O més ben dit, el seu imperi empresarial. En aquest sentit, l’estil que el va caracteritzar –inclosa la crítica contra el mateix establishment de què es va servir per als seus negocis– tindria adeptes, anys més tard, amb un altre personatge estrafolari com Donald Trump. Caldria preguntar-se si deixa cap llegat polític que pugui compensar l’ombra de la corrupció, els foscos lligams amb la màfia i els escàndols sexuals i judicials.