Passejant en vespa per Roma amb Audrey Hepburn, defensant un home negre innocent a l’Alabama als anys 30, perseguint obsessivament una balena blanca... Gregory Peck ens va deixar un bon grapat de personatges memorables. Fa uns dies s’han complert vint anys de la seva mort, el 2003. Ja en fa 60 o 70 dels seus anys d’esplendor. Dir que no hi ha estrelles com les d’abans no és una concessió a la nostàlgia dels que tenim una edat. No són com abans perquè les marques i les franquícies dominen Hollywood. El gran públic ja no va al cinema a veure el darrer film de tal actor o actriu, va a veure el nou episodi de Marvel, d’Avatar, d’Star Wars... Les estrelles d’abans eren úniques. Les d’ara són peons atractius i intel·ligents amb sous astronòmics, però perfectament intercanviables.