Farien bé a parar-se a pensar la conselleria d’Educació i els sindicats de mestres. El seu conflicte s’enquista, i cada cop en semblen més culpables les dues parts. Cada cop hi ha menys seguiment de la protesta per part dels docents, desmotivats perquè veuen com Educació millora les seves condicions a pas de tortuga i els sindicats allarguen el conflicte com si en l’enfrontament hi tinguessin la raó de ser. Simó no és Cambray, però el conflicte continua i potser no eren les males formes del conseller l’únic escull insalvable. Farien bé a pensar com encarrilen l’entesa o busquen la manera d’entendre’s, perquè la comunitat educativa comença a estar-ne farta i el pitjor que els podria passar és que acabin pensant-hi, però en un racó.