Ja estava una mica tip de veure, a tota hora, publicitat i retransmissions de programes musicals una mica esbojarrats i retransmissions d’actes on s’ajunten milers de persones per distreure’s saltant i fent soroll tots plegats, que importen poc a molts com jo. Per tant, el programa emès el dijous 28 passat a la nit, que porta el títol Això no és una cançó, em va sorprendre gratament, perquè va tractar la música com a distracció, educació, inclús és terapèutica, tot a la vegada. És a dir, que programes com aquests fan la impressió que els diners que costen estan aprofitats al màxim. I els televidents quedem complaguts que els impostos serveixin també per fer coses molt profitoses. Gràcies als participants en el programa.