El PSOE i Pedro Sánchez corren el risc de caure en la temptació malèfica de creure que, un cop resolta la investidura, ja han resolt el tràngol més gros. Si la lectura fos aquesta, l’error no podria ser més colossal. El soroll però sobretot la insubordinació explícita que els poders fàctics de l’Estat han volgut visualitzar respecte a l’acord amb els independentistes, són l’evidència que la posició dels socialistes en el tauler de la geopolítica espanyola ha canviat. I molt. El règim, ara mateix, ja els assenyala com un element hostil a foragitar i, per tant, el PSOE es veu empès, possiblement a contracor, a haver d’enfrontar una legislatura en què haurà de fer endreça a consciència de les estructures que sustenten l’Estat. És això o acabar esclafat per elles.