Les dades meteorològiques no són alentidores en el sentit que revertim la sequera abans de la tardor. Està en joc la utilització de piscines en els mesos de més calor, que és quan més es necessiten. Segons com es facin les regulacions podem entrar en el greuge comparatiu entre banyistes públics i privats. A qui correspongui limitar certs usos de l’aigua, hauria de tenir present que ningú s’hauria de considerar ciutadà de “1a, 2a, 3a o 4a divisió” en funció dels seus recursos econòmics. Qui tingui pous privats o recursos econòmics per comprar tones d’aigua per a piscines, camps de golf, jardins, dutxes esportives o camps d’esport no hauria de fer ostentació davant dels qui passen amb el salari mínim. L’aigua cau del cel o corre lliurement per rius freàtics, que mai són privats. L’aigua ens hauria de fer considerar que és un bé natural i la seva utilització no hauria d’admetre diferències entre ciutadans. També que l’aigua no hauria de ser un bé privat sinó sempre i arreu ser considerada com a bé públic i la preferència d’ús hauria de ser per a les estructures considerades com a essencials per a la subsistència de les comunitats tant urbanes com agràries.