Que no s’hagin aprovat els pressupostos és un fracàs que podem atribuir, penso, a tota la classe política del país. Jo tampoc combrego amb el Hard Rock i amb altres projectes que suposin un impacte sobre la salut i el medi ambient, i més encara en un context d’emergència climàtica. Alhora, no sempre creixement econòmic significa progrés, un concepte que, per altra banda, té també els seus clarobscurs. Tot i això, no aprovar els comptes ha estat un error, un cop dur per a la sanitat, l’acció social, l’educació, la cultura i l’ecologia, peces bàsiques de la societat del benestar. Hauríem fet un pas endavant, deixant per un moment les lluites partidistes. Estem de nou abocats a la inestabilitat.

La responsabilitat principal és dels polítics, però també haurien de fer una reflexió les elits econòmiques, amb un poder excessiu sobre l’esdevenir del país? O així m’ho sembla? I que segueixen apostant per un creixement il·limitat. Una economia responsable prioritza la salut. El seny i la mesura haurien de brillar més en el cel verd dels nous temps.