Els catalans formem part d’un poble que, segons com, s’estira i arronsa. S’estira amb il·lusions i s’arronsa tot just començar. No en teníem prou amb tres partits independentistes, que ara, per la gràcia de la senyora Ponsatí i del senyor Graupera, fragmentarem el poc o el molt que tenim de bo perquè aquests fora de sèrie constitueixin un nou i minúscul partit. Què sumaran? Cent mil vots? De sumar, res de res; de restar, els suficients perquè Junts per quatre vots malbaratats no guanyi les eleccions. Serem la riota per culpa d’aquests vots embussats en el lloc inadequat. Rient, es va morint la gent, uns de pena i altres de contents. Fragmentar, trossejar il·lusions per quatre vots malgirbats no té perdó de Déu.