L’endemà de les eleccions generals, la ciutadania tenia clar que Pedro Sánchez seria president amb Unides Podem en una investidura que, probablement, facilitarien els independentistes. Els resultats eren clars. Les dretes no sumaven ni amb l’ultradretà Vox. També ho eren les anàlisis. Sánchez rendibilitzava la por a una dreta que fracassava competint per separat en radicalitat espanyolista. Passats tres mesos, al límit de la investidura, Sánchez ha acusat i vetat Iglesias, Iglesias ha cedit, s’han tirat els plats pel cap, s’han fet un gest “de responsabilitat” i demà són capaços de fer un govern de coalició. Poden tenir i esgrimir les raons personals, ideològiques i de partit que vulguin. Però que no ho anomenin interès general.