Dos cubs de vidre, un de gran i un de petit, formen el Kursaal, l’edifici de Rafael Moneo que fa de seu del Festival de Sant Sebastià des del 1999, just fa dues dècades. Vista la programació de l’edició d’enguany, que es tanca avui, sembla que el palau de congressos de Moneo és una metàfora del cinema espanyol i el català: des de Madrid es fan pel·lícules més grans i cares (com Mientras dure la guerra, vista a concurs) i en sorgeixen estrelles com Penélope Cruz. Les dimensions de les produccions i el públic del cinema català (La hija de un ladrón també concursava) són més modestos. Cal créixer, doncs, però sense perdre la qualitat. Sembla més probable un premi al segon film, de Belén Funes, que al d’Alejandro Amenábar.