Les grans ciutats i el món rural s’estan distanciant i no és que caminin per separat sinó que ja agafen direccions oposades. Més que mai, sembla com si la seva gent adoptés maneres diferents d’entendre el món i no és casualitat que els municipis més petits es vegin obligats a atrinxerar-se (l’Associació de Micropobles) per defensar-se de la visió exclusivament urbanita amb què solen actuar segons quines administracions. Les queixes de forasters pel so de les campanes (com ha passat a Banyoles), per la flaire dels fems o pel cant del gall a punta de clar poden considerar-se anècdotes, sí, però sospito que responen a la visió de simple “jardí” o “espai de lleure” que a l’àrea metropolitana a vegades es té del que hi ha més enllà del Tibidabo.