En la dècada dels anys cinquanta del segle passat, el cinema va veure amb pànic la irrupció de la televisió. Es van fer mil invents: el Cinerama o les pel·lícules 3D, que com les de zombis sempre tornen; als setanta vam tenir el sistema de so Sensurround i ara Dolby Atmos. Tot per atraure el públic oferint noves experiències ja sigui amb Els deu manaments o amb Pirates del Carib. El tancament dels cinemes Arinco o Albèniz és l’exemplificació d’un gran canvi. Però aquest és molt bèstia. Ara no és la televisió, sinó, a més, la tauleta o el mòbil i una oferta ingent i espectacular. El canvi d’habits, les crisis –sí, en plural– o el preu de la llum, tot plegat ens obre les portes a una transformació. El cinema no morirà, però veurem grans canvis.