Ja han passat 70 anys i, finalment, han prescrit els drets de domini públic d’algunes obres i personatges, com ara El Petit Príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry, i Winnie the Pooh, d’A. A. Milne. A partir d’ara ja se’ls pot posar al seu lloc. Una nova mirada i, ara sí, intel·ligent ens pot apropar al Petit Príncep com un manipulador dominant, qui sap. Ja tenim exemples com el film pioner, oportunista i dolent Winnie the Pooh: sang i mel (Rhys Frake-Waterfield, 2023) que converteix aquest osset curtet i babau en un assassí en sèrie. Per cert, el fill de l’autor odiava els llibres de Winnie; deia que el seu pare havia fet pública la seva infància. Estic esperant que quedin lliures de drets el ratolí Mickey, però especialment Tintín.