En un món on la informació es rep gairebé a temps real i les campanyes electorals s’han transformat en un plató de Sálvame, la tradicional enganxada de cartells dels candidats té un punt de nostàlgia que emociona. Amb una participació a la baixa, un jovent que no s’identifica amb les opcions polítiques i un desencant generalitzat del ciutadà envers promeses que no es compleixen, el panorama no és gens optimista. Tot i això, tractant-se de les municipals, hi ha un punt on encara es manté l’esperança, i se’n diu proximitat. Aquests dies, el futur alcalde o alcaldessa haurà de mirar als ulls dels seus veïns quan atengui preguntes, anunciï projectes o encaixi mans. Potser així se li farà més difícil caure en l’exageració o directament en la mentida. Només potser.