Pot semblar curiós que, en plena era Spotify, s’editin encara allò que fa un temps en dèiem “integrals”. Capses voluminoses per a les quals convenia estalviar una miqueta i que reunien discografies senceres treballades durant dècades. A les, per exemple, integrals de Raimon i –encara a les botigues– les dues capses que apilotaven l’obra de Serrat (l’una per als seus discos en català i l’altra per als cantats en castellà), caldrà afegir-hi aquestes pròximes setmanes la del Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (17 CD i 16 hores de música, molta de la qual inèdita) i Joan Isaac (els seus 25 discos i unes quantes sorpreses). Relaxin-se, prenguin-s’ho amb calma i, sobretot, busquin espai a les prestatgeries.