De tan intranscendent i caduc com és, gairebé havíem oblidat que en l’entramat institucional espanyol existeix un artefacte que n’hi diuen “el Senat”. Recordar què s’hi fa és un exercici del tot inútil perquè no és substancial, ja que mai, i mai vol dir mai, ha jugat el paper de cambra de representació territorial o de segona lectura que normativament se li havia assignat. Arribats a aquest punt, s’ha convertit en una mena de bolet, un producte de temporada que només llueix als aparadors en moments puntuals com el d’aquesta intervenció fugaç que hi ha fet el president Aragonès per predicar en el desert. El millor, doncs, que es pot fer amb el Senat és directament suprimir-lo, ja que els bolets també poden provocar efectes nefastos. I, si no, recordin on es va aprovar aquell infaust 155.