“A l'Israel d'avui, els àrabs i els jueus estan condemnats els uns i els altres en aquest autobús ple de gom a gom en què es freguen cada dia, braç a braç, condemnats als seus respectius suor i odi.” La descripció de Ryszard Kapuscinski als anys 70 encara és aplicable pel que fa a compartir l'odi, però no la suor. Quan la convivència és segregada, ja no es pot anomenar convivència. És lamentable la cursa contrarellotge de les dues parts des dels seus búnquers mentals per exprimir els últims minuts i atacar l'enemic fins a l'hora límit. En aquest estat de les coses, el més pragmàtic és esperar que no s'esguerri l'intent d'alto el foc i torni la normalitat anterior, que tampoc no era normal. D'això, dir-ne pau, seria excessiu.