Tot i el trepidant inici del serial, amb una gran quantitat d'acció, gore i matances, ens trobem amb la mateixa dinàmica des de la quarta temporada, en què es divideixen les accions simultànies per capítols i la irregularitat forma part de la marca de la casa. El Talking Dead, malgrat ser mínimament reeixit, s'estira en excés, i de tot plegat, un es queda amb la sensació que els guionistes no saben aprofitar el que tenen entre mans i que la seva tasca sembla condicionada per l'exitosa audiència, la manca d'un antagonista a l'altura i d'una absència d'idees o de rumb en la narració. L'underground més trapella i animal del còmic s'ha establert a nivell mainstream a la televisió amb totes les conseqüències, la manca de risc entre elles. Per saber més d'aquesta i altres sèries podeu visitar el nostre blog