Tenint en compte la cobertura mitjana de Catalunya pel que fa als equipaments d'atenció especialitzada, el municipi de Barcelona no ofereix la cobertura necessària. La frase ni és meva, ni d'ara. Està extreta de la nota de premsa amb què la Generalitat informava, el juliol del 2005, del compromís d'impulsar en dos anys 50 nous equipaments socials a Barcelona. Deu eren geriàtrics: el primer no es va començar fins al 2009, i es va estrenar el 2011. El quart obre a l'octubre. La crisi, diuen? OK, però va arrencar el 2008. I consti que és també amb incompliments de vergonya aliena com aquests –recurrents, a més: mirin, si no, les reformes de mercats barcelonins– que les administracions es guanyen el descrèdit que després, quan passa factura, tant lamentem.