Tothom en parla. Tots hi diuen la seva. S’ha de dir que el subjecte, de ser un polític intocable gairebé temut, perillós, ha passat a ser del domini públic verbal d’entrada. Més cosa no per ara. Els catalans procedits, procediran ells també contra el subjecte? O es correrà teló amb un pietós oblit? Hi ha comentaris de tota mena. Des dels assumptes impossibles de transcriure per la composició vidriosa d’aquests, la selecció de paraules grolleres i el mal costum de barrejar-hi sants i santes i diversos òrgans del cos humà, els quals donen senyal d’estar molt enfadats, és prohibitiu col·locar-los en un article d’un diari al qual la seva gent ha guardat les formes amb dignitat —amb poques excepcions— per educació i respecte als lectors. Si bé no hi tenen res a veure, atribuir-los renecs pot ser divertit. Segueixen alguns dels que es poden llegir en publicacions que pensen menys que nosaltres. Per exemple: “La mare que et va parir, cabró”, potser el més popular i usat. O el “fill de mala mare”, curt i descriptiu! El rar de les paraules altisonants amb afany qualificador, és que els que les usen, les deixen anar com si tal cosa i no tenen res a veure les gravetats dels insults amb el grau de disgust o enuig de l’usuari. Rajoy, no ho sap ni ho sabrà mai, ha fet treure de l’armari expressions malsonants en desús feia temps. S’haurà d’admetre que, en aquest aspecte de les paraulotes, ha provocat l’obertura dels armaris de la mala llet. El català rural, més que el català ciutadà, sentia de la vora, des de jovenet, el diccionari de paraulotes molt més ample que el dels ciutadans. La convivència als pobles feia sentir a la mainada tota mena de paraules grolleres i insults als sants, la verge i Nostre Senyor. En la història contemporània, Catalunya i Espanya han tingut dos dictadors importants: el general Primo de Rivera fa més anys i el general Franco que en fa pocs. Jo he de dir que en parlar de la dictadura de Primo de Rivera, mai no he sentit que l’expressió anés acompanyada de renecs o qualificacions altisonants. Amb Franco hi havia de tot. Però les expressions emprades amb en Rajoy, feia temps que restaven desades.

Rajoy passarà a la història com a temerari, amb males idees dirigides als catalans i que gaudia amb el que creava. Al poble mitjà i baix, li ha dedicat de tot i molt. La classe mitjana catalana —el que en queda— s’ha esplaiat més que de costum. La classe alta, que també renega —i tant!—, ha estat entre moderada i descriptiva i li ha dit de tot, això sí, en privat, “La mare que el va parir!”, s’ha pogut sentir en els llocs de trobada. “No hi ha ningú que tingui trons d’esborrar-lo de la circulació”, o bé: “Ha de viure molt, aquest cabró?” És difícil d’opinar sense haver-ho experimentat. El prudent és llegir, veure, escoltar, observar i obrar en conseqüència. En aquesta mena de joc d’escacs hom pot matar el que no és!