La joia de la corona dels mandats del PSOE i el PP ha rebut una sonada clatellada del Tribunal de Comptes Europeu : la xarxa d’alta velocitat a l’Estat espanyol és ineficient, amb una escassa utilització i importants sobrecostos. No és cosa nova, pensaran, però veure els números cou. Quatre dades: 2.675 km en servei (3.827 si s’hi sumen els quilòmetres en construcció), una inversió de més de 53.557 milions d’euros (un 25% procedents de fons europeus) i, atenció, una ràtio de 13,4 passatgers per quilòmetre recorregut (a França són 49, al Japó 166). L’Estat espanyol és el que té la xarxa més extensa d’Europa i el que ha rebut més finançament comunitari, i tot i així és on menys s’utilitza la xarxa d’alta velocitat. Només se salva la línia que uneix Barcelona i Madrid. La planificació ha estat nefasta, amb la construcció de línies que no eren rendibles, i amb l’agreujant dels importants sobrecostos que han tingut els projectes. Algú dirà que no tot s’ha de fiar a la rendibilitat, cert. Però entre poc i massa, perquè cal recordar que aquestes grans inversions s’han dut a terme, en bona part dels casos, per a bé i glòria del partit al govern i no pas per una necessitat objectiva, oblidant-se de serveis imprescindibles com les rodalies o el corredor mediterrani. Els que les van tirar endavant miraven més el cost/benefici electoral que no l’econòmic, i el resultat ha estat un mosaic irremeiablement ineficaç.