Opinió

A la tres

Pis i aigua, pels núvols

“Per fer assequible l’habitatge calen acords globals i duradors que no s’han pres; pactes d’estat en diuen a Madrid. Amb l’aigua ja s’albira dèficit de gestió, hídric i conflictes

El problema de l’accés a l’habitatge ve de lluny, per la tradició de compra, d’inversió en el totxo i el poder de les constructores que s’arrossega des del desarrollismo franquista. Cap administració estatal ni autonòmica ni municipal ha fet una veritable aposta per l’habitatge social i assequible durant dècades, potser perquè el rèdit electoral no es cobra fins al cap de molts anys o perquè ja els anava bé dinamitzar l’economia a còpia de bombolles. La promoció estatal per a la construcció de VPO iniciada arran de la crisi immobiliària i bancària del 2008 es va aturar el 2013 amb el govern espanyol del PP. I fins a la llei de l’habitatge actual no es reprendria, perquè fins i tot comuns i PSOE n’han fet durant tres anys batalla política interna i han trigat a posar-se d’acord sobre què fer amb el topall de preus o els pisos de la Sareb. Només un 3% del parc d’habitatge de tot l’Estat té un preu assequible, quan a Europa és el 9%. El problema és que els municipis gestionen el sòl; les autonomies, les polítiques d’habitatge i la construcció, i l’Estat hi aporta els fons, de manera que l’un per l’altre... La Sareb cedirà habitatge –caldrà veure en quin estat– com a primer pas per frenar els lloguers. Caldran anys d’una política similar per incidir en els lloguers, o el que a Madrid anomenen un pacte d’estat, i no canviar la llei tan aviat com canviï el govern. Estats com ara França es donen un temps de debat/conflicte/aldarulls/sentències... per resoldre qüestions d’estat, com per exemple les pensions. O Alemanya, amb la moratòria nuclear, malgrat el preu de l’energia. Tenen la cultura política d’aplicar decisions estratègiques.

Amb aquest precedent, s’albira el conflicte per la gestió i el preu de l’aigua, un bé cada cop més escàs. Europa ja adverteix que xuclar aigua de l’aqüífer de Doñana sembla poc sostenible, malgrat que els regants ho hagin fet tota la vida, i ara se’ls vol garantir aquest dret des de la Junta d’Andalusia. O que caldrà pagar més per l’aigua dessalinitzada o regenerada. O construir dipòsits d’aigua de pluja soterrats potser, en lloc de pisos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.