Opinió

De reüll

Tsunami

si encara hi havia cap dubte, la decisió de les autoritats suïsses o canadenques de no col·laborar amb l’Estat espanyol en la investigació de Tsunami Democràtic torna a posar sobre la taula la persecució de la dissidència política per part de les autoritats espanyoles. Tsunami Democràtic va ser un dels moviments socials més importants del procés iniciat amb el referèndum de l’1-O el 2017, no només per l’entrada massiva a l’aeroport del Prat i l’ocupació de les pistes, sinó per la resposta social, que, de forma improvisada, va tenir la crida i la capacitat de convocatòria que va demostrar.

Les investigacions no han aconseguit els noms que buscaven i s’acaben suportant sobre uns dèbils pilars per acusar l’entrada massiva i pacífica a l’aeroport. En canvi, no hi ha cap persecució contra aquells que van desembarcar com un autèntic tsunami per intentar aturar, a cops de porra, el referèndum d’autodeterminació. Hi ha qui encara no ha entès que tant el referèndum de l’1-O com Tsunami Democràtic van ser moviments socials i reivindicatius de caràcter polític; podríem dir com una enquesta massiva en la qual la gent va dir que volia parlar i volia que els polítics l’escoltessin. Malauradament hi ha polítics que continuen ben sords.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.