Fa uns dies vaig assistir a una projecció de La contra etiqueta, un documental de la fotògrafa i sommelier Clara Isamat que dona veu als “vinyataires lliures” (s’han associat amb aquest nom), que fan els seus vins a Catalunya a banda de les denominacions d’origen i així, doncs, de les seves normatives estàndard. Són petits productors que acostumen a fer vins “naturals” amb la mínima intervenció i la màxima observació possibles. Cultivant altres productes, sobretot fruites, fan vi d’una manera lligada a una experiència de vida acordada i respectuosa amb la naturalesa. A La contra etiqueta parlen diversos “vinyataires lliures”, que expliquen els seus problemes amb les DO i l’administració o que, com ara en el cas de Sara Pérez, vindiquen un dret a la diferència. En bona part són de les comarques tarragonines: del Montsant, el Priorat i la Terra Alta. Però també hi apareix la família Molla, que fa i ven vi de pagès al seu mas situat a la conca del Tinar de Calonge, al Baix Empordà. Una dona jove, Montse Molla, s’enorgulleix del fet que, amb cents anys al darrere, continuen arrelats a la pagesia tradicional. No ha estat (no ho és) fàcil. Diu que el seu pare, com altres, va ser un tossut. Aleshores apareix el pare, Lluís, i diu una cosa sensacional: “No vam ser tossuts, vam ser rebels.” I ho explica: primer es van resistir al boom de la Costa Brava que menava a vendre les terres per construir-hi cases; després van resistir-se a arrencar les varietats de raïm tradicional (cosa a la qual els menava la Generalitat en nom del progrés) per suplantar-les amb aquelles que han proliferat a tot arreu. Això no vol ser cap metàfora de res. Només la descripció d’un cas concret de rebel·lió.