Opinió

Felicitat dominical

Per fer-nos feliços no cal gaire cosa. Acabada la setmana laboral, la felicitat dominical pot començar el divendres al vespre sopant o prenent alguna cosa amb els amics. Si pot ser en llocs agradables i nets com el Pòrtia, a Reus. L'endemà dissabte, abans o després de les compres, anar a assajar a l'ateneu o centre cultural: teatre, cant, dansa... Només pel plaer de fer-ho, sense esperar que això ens pugui reportar mai cap benefici material. De cara a la nit, haver tingut una bona pensada i haver comprat entrades per a delícies poc conegudes, com el monòleg executat per Martí Peraferrer que desgrana la vida de Tennessee Williams i que fa poc ha passat pel Teatre Bartrina dirigit per Francesc Cerro. Després del teatre procurar retirar aviat perquè l'endemà, si no plou, vols sortir d'excursió. No cal anar gaire lluny, en un moment ens podem plantar als peus de la Mussara o del Montsant i caminar per penyals de blau cansat tal com diu Ramon Amigó. Tot i que ens puguem embadalir amb els paisatges, no ens encantem i fem via per poder arribar a temps a dinar amb la família al mas, un maset de quatre parets i sostre, res a veure amb les grans masies de la Catalunya Vella. I si a l'hora del cafè entra un raig de sol per la finestra, la felicitat ja és completa.

De moment la nostra felicitat no la poden portar als tribunals espanyols. De moment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.